Vivim en un món indiscutiblement divers, tant a nivell personal com social: les persones comptem amb una multiplicitat d’opcions que fan del nostre entorn un espai on conflueixen multituds de maneres de veure i viure la vida. Aquesta heterogeneïtat ha portat a molta gent a tenir la imperiosa necessitat de classificar tothom per raó de les seves diferències i a fer-se l’eterna pregunta: ho és o no ho és?
Però, què som realment? De veritat som tots tan diferents? Malgrat les nostres indiscutibles diferències com a individus, en el fons, com deia Shylock, tots som fonamentalment iguals: “Si ens punxeu, ¿no sagnem? Si ens feu pessigolles, ¿no riem? Si ens enverineu, ¿no ens morim?“. Aquesta diversitat uniforme fa que no tingui sentit una categorització dicotòmica de les persones en funció de detalls que són només una petita faceta de la seva complexitat: és violent/pacifista, és ateu/creient, és de dretes/d’esquerres, és homosexual/ heterosexual, és bo/dolent. Què és la normalitat? Fins i tot aquestes dicotomies són una simplificació de trets que ni tan sols són dicotòmics.
Aquest projecte, encara en curs, és una reflexió sobre el ser o no ser i sobre el que realment som: PERSONES. Les fotografies esdevenen símbols d’aquesta pretensió classificadora impossible en la que queden amagades característiques internes essencials que no són reconeixibles com a trets diferenciadors. Què distingeix als components de cada una de les parelles de fotografies? Aquest és un secret que no revelarem: us ho deixem a la vostra interpretació.
[…] va realitzar el passat 27 de desembre El Visor – Espai Fotogràfic va començar a realitzar el projecte Ho és – No ho és (podeu veure com és en l’enllaç d’aquest post). Ara volem ampliar-lo per fer-lo […]